A l'àudio del cotxe, hi ha moltes marques d'altaveus, i el so de cada marca d'altaveus varia molt, cosa que està estretament relacionada amb les diferents artesanies i materials del diafragma dels altaveus. Els materials més comuns per al diafragma de banya són: bol de paper, diafragma de plàstic (conegut comunament com a bol de PP), diafragma metàl·lic i diafragma de fibra sintètica. A més d'aquests quatre tipus principals de materials, hi ha molts materials lleugers i d'alta resistència que es poden utilitzar per fer diafragma de banya, com ara fibra de seda, fibra de llana, fibra de grafit, etc. Alguns són adequats per fer notes altes, alguns són adequats per fer notes mitjanes, alguns són adequats per fer notes baixes, alguns són adequats tant per a notes agudes, mitjanes i baixes, cadascuna amb les seves pròpies característiques.
Conca de paper, aquest és el material més antic.
En poques paraules, la suspensió de polpa s'introdueix en un motlle de malla en forma de bol predissenyat i la polpa es diposita sobre ell. La polpa, que s'ha dipositat amb un gruix adequat, es treu i s'asseca per al seu processament posterior per formar un diafragma de bol de paper. La composició de la pasta, com ara el tipus i la longitud de les fibres, i la composició dels farcits, així com el procés de producció i els mètodes de postprocessament de la fabricació de paper (com l'assecat a l'aire o el premsat en calent), afectaran les característiques de la pasta. producte final i afecten directament les característiques del so. En termes generals, les característiques sonores d'una conca de paper són suaus, naturals, brillants i clares. Com que conté innombrables fibres entrellaçades entre si, l'energia que s'hi transmet es pot absorbir ràpidament, formant un bon amortiment. Per tant, la ressonància de divisió de la conca causada a la regió d'alta freqüència del domini de la freqüència del so no és òbvia, i la banda de tall del desplaçament també és molt suau. Es pot dir que aquesta és una gran característica perquè permet l'ús d'un divisor de freqüència molt senzill sense necessitat de retalls addicionals, i la integració del sistema també és molt saludable. A més, la rigidesa del bol de paper és força bona i funciona bé en els detalls de resposta instantània i sensació d'escolta. A més, si es dissenya i es fa correctament, la cubeta de paper es pot fer molt lleugera, més d'un 15% més lleugera que el diafragma de plàstic més lleuger. Tot i que el paper és una mica més pesat que els últims materials de fibra sintètica d'alta tecnologia, la diferència no és significativa, el que resulta en una major eficiència de producció de so.
Per descomptat, les olles de paper també tenen punts febles, ja que les seves característiques varien amb la humitat ambiental. Després d'absorbir la humitat, la densitat del paper augmenta (es fa més pesat) i la seva rigidesa disminueix (es torna més suau), afectant així les seves característiques de producció de so.
En els darrers anys, gran part dels monòmers d'olla de paper produïts tenen diversos mètodes de millora en aquesta àrea, fent que les característiques de l'olla de paper siguin més estables. Els mètodes comuns inclouen el recobriment de superfícies o l'escriptura sobre fórmules de paper.
